En mecànica clàssica, el potencial gravitatori és un camp escalar que associa a cada punt de l'espai el treball (energia transferida) per unitat de massa que es necessitaria per moure un objecte a aquest punt des d'un punt de referència fix. És anàleg al potencial elèctric amb la massa jugant el paper de càrrega. El punt de referència, on el potencial és zero, està per convenció infinitament lluny de qualsevol massa, donant lloc a un potencial negatiu a qualsevol distància finita.
En matemàtiques, el potencial gravitatori també es coneix com a potencial newtonià i és fonamental en l'estudi de la teoria del potencial. També es pot utilitzar per resoldre els camps electroestàtics i magnetoestàtics generats per cossos el·lipsoïdals polaritzats o carregats uniformement.[1]